EL CURTMETRATGE "L'ÀNGEL DE LLORET" A "FILMIN": UNA CRIDA A LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI MODERNISTA.
El poètic curtmetratge dirigit per Neus Dalmau, interpretat per Fermí Reixach i Joan Pau Romaní i amb textos de Jacint Verdaguer i Walter Benjamin i música de Bernat Vivancos, és una crida contra la destrucció del conjunt modernista de Sant Pere del Bosc, a Lloret de Mar. El productor del primer film de Pedro Almodòvar, "Pepi, Lucy, Boom y otras chicas del montón" també ho és del nostre curt. Quan el va veure quasi acabat li va agradar molt, s'hi va posar i ara ens ha procurat l'alegria de poder-lo visionar en la plataforma Filmin.
Enllaç per visionar, a Filmin, el curtmetratge "L'ÀNGEL DE LLORET"
Si no disposeu d'accés a la platafoma Filmin podeu veure L´àngel de lloret a Vimeo, posant la contrasenya o paraula de pas "lloret".
El març de 2022 es va estrenar al Teatre plé de gom a gom amb gran éxit i públic dempeus novaradiolloret. estrena-del-curt-langel-de-lloret-amb-fermi-reixach-i-joan-pau-romani/
però malgrat els esforços de més de vint anys de lluita popular finalment li ha caigut l'ala, per sort no ha fet mal a ningú
https://lloretgaceta.com/la-tramuntana-fa-caure-una-ala-del-ja-malmes-monument-de-langel/
SINOPSI
El poeta i capellà Jacint Verdaguer (1845-1902), ja vell i
assetjat per les jerarquies pel seu posicionament al costat dels desfavorits de
la industrialització, interpel·la Déu amb el seu poema Ales, davant el
primer monument de Catalunya que li ret homenatge: l’Àngel de Lloret. L’Àngel
de la Història, de Walter Benjamin, respon a la crida. El moviment
popular per salvar el modernisme lloretenc esdevé un rèquiem de l’univers per a la nostra
civilització. El film és fins que s’acaben els crèdits i més. No abandoneu pensant que ja s'ha acabat...
IMATGES DEL FILM I DEL RODATGE:
Després de En escoltar el poema, l'àngel baixa del cel, ronda l'escultura i parla en veu de Walter Benjamin (Joan Pau Romaní), Diu un fragment de "L'Àngel de la història" el text que es va trobar a la butxaca de l'abric de Benjamin després de la seva mort a Portbou, assetjat per la Gestapo i amb el franquisme darrera la frontera.
Comentarios
Publicar un comentario