""EROS I THANATOS" EL PÚBLIC NO MARXAVA, ÉREM A L'ARCÀDIA!
"EROS I THANATOS": CREACIÓ I REPRESENTACIÓ DE L'ESPECTACLE CLOENDA DEL CICLE "LLORET RADICAL POESIA.
La primera part inclou el poemari "Les cançons de Bilitis" de Pierre Louys musicat per Claude Debussy.La segona part les traduccions dels poemes de Marie de Regnier, per primer cop al català, acompanyades de preciosos temes de dones compositores.
Petits fragments aquí: Eros i Thanatos, talls
Aquí la introducció del programa i un petit reportatge fotogràfic.
La presentació de la cloenda del "Lloret Radical Poesia" va anar a càrrec de la Gràcia Ferrer Codinacs, sòcia protectora del LEAD. Va fer un elogi de la tasca de dues dones preeminents en el panorama cultural, la directora del Teatre de Lloret i coordinadora del Lloret Capital Cultura Catalana, Amaranta Gibert, i l'artista creadora i presidenta del LEAD, Neus Dalmau.
Amdues han unit esforços per poder presentar aquest espectacle en clau feminista, aspecte que va remarcar Ferrer.
Les notes de la flauta impregnaven l'aire d'ambients bucòlics i pastorils.
Si, el públic va acabar marxant, però el teatre encara era plé de màgia...
Amb la fina voluptuositat dels poemes de Louys, l'evanescent música
de Debussy, va ser impecablement interpretada per Fedra Borràs.
Un cant de soledat i d'un tenebrós romanticisme de la natura.
tancaren amb clau d'or els darrers minuts dedicats a l'obra de les dones compositores que vam escollir per il·lustrar els poemes, les inèdites traduccions al català de "Gerard d'Ouville", pseudònim de l'amant de
Pierre Louys, Marie de Regnier.
No tenim més gravació que els talls publicitaris que adjuntem a l'enllaç
del principi perquè dissortadament fallar la càmara, però adjuntem una gravació del tema "Miratge" que va tancar l'espectacle. És una obra excelsa i potent per a pianista virtuosa, que donava el contrapunt al poema de la violació de Daphne per Apol·lo i que Mercè Hervada va brodar:
Una estrena comporta molts nervis però si tot va com ha d'anar, la sensació final és insuperable. No hi ha res més màgic que el fenòmen de la comunicació, i vam tenir la gràcia de fer-lo possible!
El globus que s'havia anat inflant lentament es va fer tant gran que al final, després dels aplaudiments, el públic no marxava...
Comentarios
Publicar un comentario